Verbaquim 700

(Picap 2003)

Primer disc com a guanyador del Sona9 2002 en la categoria de Cançó d'Autor.

   Provocador, pallasso, passota, àcrata, descregut, sincer, emprenyador, directe, tendre, desenfadat, crític, hedonista, àcid, gandul, friqui, perillós, raro, irreverent, àgil, esquizofrènic, corrosiu, incorrecte, burleta, intel·ligent, contradictori, culte, geni incomprès...

   Darrera de tots aquests adjectius, i d'alguns més, s'amaga un noi de poble que ja té 35 anys i que, tot fent veure que no fa res, ha aconseguit que la cosa- la seva música i la seva vida li comenci a ser reconeguda. Moianès de cada dia i guanyador del Sona9 2002 en la modalitat de cançó d'autor, presenta unes lletres fresques i divertides acompanyades d'una musicalitat lingüística i instrumental molt acurada i tècnica (amb una banda completíssima: bateria, contrabaix, guitarra, pianohammond i saxos) que desprèn un gran inconformisme davant del món i la societat actuals.

   Aconsegueix retratar els tòpics de l'antropologia catalana i fer-nos passar una bona estona a més de remoure'ns les consciències. Amb grans dosis d'humor, d'intel·ligència i de lògica, que sempre ratllen la provocació, en Quim va mostrant el seu món complex, les seves teories i visions d'una societat més malaltissa del què ens fa l'efecte a primer cop d'ull. Pels que no l'heu sentit, en Quim podria ser la guitarra de Quico Pi de la Serra, l'humor d'Antoni Tàpies, la raresa d'Albert Pla, la crítica de la Trinca. Però sobretot, i aquí hi ha la gràcia: en Quim no és cap d'aquests ni tots alhora. És ell mateix. Ja ha creat un llenguatge propi i universal que el defineix i el diferencia de la resta de cantautors actual.

(Extret de "L'Altiplà" de desembre de 2002, d'un article d'Oriol Molas)

 

    Escolteu-lo

   Lletres