NO VULL SORTIR DE LA PRESÓ

o les conclusions del visionat d'un documental i d'una sobretaula cigalonera.

{http://soundcloud.com/quim-vila/1-no-vull-sortir-de-la-pres}

Tinc 12 anys per homicidi, vaig millorar la humanitat           
pel traspàs sóc a presidi d'un cabró cacic beat.
I a un tercer amb terrassa i barana hi tinc un loft petit i auster
i el porter mai no em demana si vull sortir o no al carrer.

Tinc gimnàs, jacuzzi, pati, faig la tesi doctoral,
no crec que l'estrès em mati però vetllo el sexe veïnal.
I sento el riure amb certa ràbia d'un banquer reclòs amb mi
que demà ja surt de la gàbia a rebentar-se el botí.

Quan ja no tens res a perdre i d'aquest món n'ets desnonat
té collons que ser entre reixes és futur assegurat.
Vist el que m'espera a fora, no vull sortir de la presó,
ni arrossegar una hipoteca, que tinc completa pensió.

I amb mà esquerra enginy i manya controlo la galeria
és patologia estranya: viure aquí m'omple d'alegria.
No tinc vistes molt variades, ni n'havia tingut mai,
pres de feines mal pagades no tenia tant espai.

I avui hi ha males notícies em donen la condicional,
per portar exemplar conducta haig de sortir abans del penal.
Però he ordit un pla que ara m'empara, milloraré la humanitat,
pelaré un fill de sa mare i a gaudir de "tot pagat".
Quan ja no tens res a perdre...