L’OCÀS DEL DÉU

o portar a dins els drivers de l'autodestrucció

{http://soundcloud.com/quim-vila/9-loc-s-del-d-u}

De petit ja fill de puta, avui se’n diu inadaptat.
Més d’una hòstia merescuda et condonaren per pietat.
I algun mestre encara ara, pensa amb tu i li ve fredors,
recordant el teu periple d’estudiant cabró impossible,
neandertal i vanitós.

La família fomentava el teu caràcter fariseu,
i amb carícies pecuniàries malcriaven tots l’hereu.
Quan els vicis cars s’enquisten el futur és un forat
que en la vida fa una esquerda i tu, nedant en la merda,
esquitxant qui és al costat.

Però com Saule ple de ràbia cap a Síria camí avall
vas sentir la fogonada i vas caure del cavall.
Era la jove pubilla d’un patriarca convergent,
de nissaga rica i plena de catolicisme en vena
i ateisme a flor de pell.

I ordenant els bioritmes, vetant mam i el sexe anal,
abraçares la fe d'ella xarrupant del Sant Grial.
Fent dissabte et reinseries a la societat formal,
de desferra desnonada, autoexclosa i repudiada
a un pròcer català com cal.

I amb pegats de nicotina i amb esblanqueïment de dents,
vas donar treva als esfínters passant a ser ídol de gents.
D’una vida destructiva véns a un món ben circular,
on façana rutinària converteix un pobre pària,
en un ciutadà exemplar.

Però infal·lible la rutina anà corcant l'esdevenir.
La virtut burgesa embafa i t’acabà per avorrir.
I un dissabte de revetlla celebrant un comiat
Satanàs fent feina fina amb topless i cocaïna
et tornà a fer un desgraciat.

I la verge de l’empenta que t’havia dut a l’altar
mai va sospitar el més mínim doble joc que vas portar.
Però ara ja amb la vena treta i en ple cisma conjugal,
mosques de femer advocades
mouen merda sumariada
i s’embutxaquen bon jornal.

I una nit de vici car, enmig d’un còlic nefrític,
li sobrevingué el dia crític rebentant d’un infart.
Vas viure com un coet encès, sembrant guspires arreu.
Ara quiet al forat jeus, tant desfici per no res.